Alguns dels vostres treballs,en homenatge a Archimboldo

FITXA PROJECTE ReutilitART-e

Aquesta és la fitxa que teniu que omplir i que vos ajudarà a planificar el vostre projecte ReutilitART-e.




- TITOL/SUBTITOL
- DESCRIPCIÓ DE LA IDEA (QUÈ VAIG A FER? EN QUIN MATERIAL?)
- ANTECEDENTS/REFERENTS HISTÒRICS/ INFORMACIÓ/ REFERENTS ARTÍSTICS)
- JUSTIFICACIÓ (PQ?)
- OBJECTIU (QUÈ?, PER A QUÈ?)
- META (QUÈ HA DE RESULTAR?, POSSIBLES VARIACIONS EN L'EXECUCIÓ)




BONES VACANCES!!!!!!!!!!

STORY BOARD

STORY BOARD

Un guió il·lustrat o storyboard és la representació il·lustrada d’una pel·lícula abans de la seva realització. És un document tècnic format un conjunt de vinyetes o d’il·lustracions mostrades en seqüència amb l’objectiu de servir de guia per entendre una història, previsualitzar una animació o seguir l’estructura d’una pel·licula en la reproducció acompanyades generalment del text dels diàlegs o de la veu en Off i d’altres anotacions tècniques relatives als efectes sonors o visuals.


Ací vos deixe un trailer d'un anunci de coca-cola i un trocet de la story board del trailer.

MOVIMENTS DE CAMERA

Quan es roda en CÀMERA FIXA, la càmera resta immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant. En els primers anys del cinema la càmera fixa era molt habitual en totes les produccions.

Quan la càmera no està fixa, distingim tres tipus de moviment: la panoràmica, el travelling i el moviment lliure.

1. La PANORÀMICA és el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblicu. Generalment la panoràmica es fa servir per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena però que no apareixen al mateix quadre.

2. El TRÀVELING (travelling en anglès) és un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails. Segons els moviments distingim entre tràveling lateral o frontal.

Parlem de tràveling lateral quan la càmera va movent-se lateralment, normalment  seguint -des del costat- el moviment d’un personatge.

Parlem de tràveling frontal és quan la càmera es mou cap endavant o enrere: o bé seguint un personatge que es mou o bé apropant-s’hi o allunyant-se’n.

El tràveling circular és aquell en què la càmera gira en cercle al voltant del personatge.

3. El MOVIMENT LLIURE és quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua (quan porta la càmera una persona a sobre). Un moviment lliure particular és el que anomenem el de càmera a l’espatlla o steadycam. Amb la steadicam -càmera que amb els seus accessoris va subjecta a l’espatlla de l’operador mitjançant cinturons i suports lleugers per evitar vibracions- és possible realitzar, també, moviment combinats de panoràmica i tràveling. Es tracta d’un efecte que s’aprecia en algunes filmacions per a televisió fetes en condicions difícils (accidents, guerres, aglomeracions…).

3r ESO. ANGULACIONS DE CAMERA

L’angle d’enquadrament és el punt i la direcció en què col·loquem la càmera respecte de l’objecte o personatge filmat. Segons l’alçada des de la qual enquadrem l’objecte o el personatge distingim quatre angles d’enquadrament bàsics:

 NORMAL

L’angle normal o neutre és, en general, quan la càmera està situada a l’alçada dels ulls del personatge. Poden sorgir excepcions en d’altres cultures audiovisuals on l’angle normal es situï en altres posicions. Per exemple, en el cinema japonès clàssic la càmera prenia com a punt neutral l’alçada del tatami.

 PICAT

L’angle picat és, en general, quan la càmera està situada per sobre de l’objecte o personatge. L’efecte psicològic que això provoca en l’espectador és que el personatge sembli estar indefens o en condicions d’inferioritat.

 CONTRAPICAT

L’angle contrapicat és, en general, quan la càmera està situada per sota de l’objecte o personatge. L’efecte psicològic que això provoca en l’espectador és que el personatge sembli estar en posició de poder, amenaçant, superior, etc.

  

 ZENITAL

L’angle zenital és aquell on la càmera està situada totalment perpendicular al terra i per tant ens dóna una perspectiva totalment aèria (com si fóssim ocells) de la situació o dels personatges.

NADIR

És  el contrapicat absolut, el punt de vista està totalment a sota del personatge.

4t ESO. LES FORMES EN LA NATURA

Sense mirar en el llibre, feu el següent test:


ACTIVITAT DE REFORÇ:

3r ESO. PLANS CINEMATOGRÀFICS

            El concepte de pla s'aplica en cinema, vídeo o foto en un doble sentit: com a unitat de presa i com a valor d'enquadrament. Es parla de pla com a unitat de presa per referir-se al conjunt d'imatges que en el moment de la presa s'enregistren amb continuïtat.

             Es parla, en canvi, de pla com a valor d'enquadrament per referir-se al grau d'apropament de la càmera a la realitat. És en aquest sentit que es parla de planificació. La categorització pren com a mesura de referència la persona humana, fent la relació de plans en funció de l'allunyament o apropament de la persona.

Simplificant bastant, pot dir-se que els plans més llunyans aporten un valor descriptiu mentre que els plans més propers hi aporten un valor expressiu o dramàtic. Els plans mitjans aporten sobretot un plus narratiu.

TIPUS DE PLANS

Gran Pla General. Mostra un gran paisatge o una multitud. L'entorn és més important que la persona. Normalment té valor descriptiu, però pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la petitesa d'un ésser en una multitud o enfront de la natura.

Pla General. Mostra un escenari ampli en el que s'incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l'enquadrament.

Pla de conjunt. Abraça un petit grup de persones. Interessa l'acció. La persona queda encaixada dins un espai, però amb prou marge de moviment.

Pla sencer. Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d'un o dos personatges. Interessa l'acció.

Pla americà o tres quarts. Els límits superior i inferior coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. És un enquadrament molt cinematogràfic, que s'utilitzava sobretot als westerns per oferir la cara i el revòlver de l'actor.

Pla mitjà. Presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt. Interessa la reacció del personatge davant una realitat.

Primer pla. Presenta el rostre sencer o com a molt amb l'espatlla. És un pla molt expressiu, psicològic i dramàtic.

Primeríssim pla. Mostra una part del rostre o del cos d'una persona. Potencia el valor dramàtic. del pla.

Pla de detall. Mostra un objecte o part d'un objecte. Normalment s'incorpora com a pla d'inserció dins d'una narració.

3r ESO. IL·LUSTRAR UN TEXT

             Aquesta última avaluació anem a fer un treball d'il.lustració de text. En classe ja vos donarem el text que teniu que il.lustrar i vos explicarem quan i com. De moment mireu aquesta informació que vos deixe al respecte.

IL.LUSTRAR

És una imatge que acompanya a un text per a fer-lo més atractiu, explicar, ampliar, aclarir o complementar el seu contingut.

ALGUNS IL.LUSTRADORS. Vos deixe exemples però sabeu que a la xarxa hi ha molts més.

MICHAEL DRAI

 

NICOLETTA CECCOLI

 

 JULIE WEST

 

EXEMPLES D'IL.LUSTRACIONS

*** Una companya vostra ens recomana també a dos il.lustradors molt importants: PAOLO BARBIERI i CRIS ORTEGA. Podeu buscar-ho en la xarxa i veure que tal....

    

ALUMNES PENDENTS

   ALUMNES QUE TENIU L'ASSIGNATURA SUSPESA:

LA PROVA PER PODER RECUPERAR L'ASSIGNATURA SERÀ EL PROPER 3 DE MAIG, RECORDEU QUE HEU DE PRESENTAR UN DOSSIER EL DIA DE L'EXAMEN (busqueu el post on podeu descarregar els dosseirs. Pendents, 1r ESO, 2n ESO, 3r ESO I 4t ESO). SI TENIU ALGUN DUBTE PARLEU AMB QUALSEVOL PROFESSOR DEL DEPARTAMENT...

1r ESO. EL CÒMIC

 Com vos vaig dir que fariem alguna cosa del còmic però en un altre moment, per si algú ja té ganes d'anar veient cosetes...

 

4t ESO. L'ENCAIX

QUÈ ÉS ENCAIXAR?
          Anomenem encaix a les linies que serveixen per a assenyalar les proporcions del dibuix. L'encaix ens serveix per a que el dibuix no estiga desproporcionat.
Vorem ara uns exemples de com són aquestes linies, quan i com es tracen.

1 ESO EPV. TEMES 1, 2 I 3

 Com vos he dit en classe, ací vos deixe les fitxes dels temes 1, 2 i 3. Si tenim temps, que espere que si, farem altres treballs sobre tot del tema del color. De moment teniu les fitxes de la resta del curs... 

PROJECTE ReutilitzART-e

      PROJECTE ReutilitAR - e

     Reutilitzar és l’acció de tornar a utilitzar, de donar un nou ús, a diversos objectes o productes. La reutilització és el 2n pas en l’acció de disminució de residus, el 1r pas és la reducció i el 3r pas és el reciclatge.

    El que pretenem en aquest projecte és potenciar la nostra expressió artística i fer creacions amb materials que ja han complit la funció per a la qual van ser creats. Pretenem utilitzar materials que de no fer-ho, sense cap dubte, anirien als contenidors de reciclatge.

     Per començar anirem veient artistes reconeguts que reutlitzen materials i que fan obres que en la majoria dels casos són com a mínim sorprenents...

     En primer lloc, mireu aquest enllaç on hi ha exemples i informació del món del reciclatge i de la reutilització de materials al llarg i ample del món:

http://www.pem.org/sites/trash/

      Aneu pensant en el vostre projecte ...

I ARA UNS QUANTS ARTISTES... Vos deixe imatges de la seva obra i els enllaços a les seves pàgines oficials o altres interessants al respecte, on podeu ampliar coneixements dels artistes o simplement veure més de les seves creacions.

HA SCHULT
http://www.haschult.de/

PAUL VILLINSKI
http://www.paulvillinski.com/

ROBERT BRADFORD
http://www.robertbradford.co.uk/

NERDBOTS
http://nerdbots.net/

MIKEL APARICI
http://www.miquelaparici.com/

SHIMMELART
http://www.schimmelart.com/

NICK GEORGIU
http://tecnoculto.com/2011/01/30/esculturas-de-papel-periodico-de-nick-georgiou-12-fotos/

CHIRS JORDAN
http://www.chrisjordan.com/gallery/midway/

SAYAKA CAJITA GANZ
http://www.sayakaganz.com/Home.html

MARK JENKINS
http://www.xmarkjenkinsx.com/

HELLE JORGENSEN
http://hellejorgensen.typepad.com/

ALAIN BURBAN

JEAN SHIN
http://www.jeanshin.com/

YUKEN TERUYA
http://www.yukenteruyastudio.com/

4 ESO. EL PAISATGE URBÀ

Ací teniu un enllaç del tema del paisatge urbà... Ho vorem a classe!

 

Activitats: Teniu que fer l'activitat 1 obligatoriament i elegir entre l'activitat 2 o la 3.

1. “VILA-REAL AHIR, AVUI I DEMÀ”. Buscar una fotografia antiga de Vila-real d’un carrer, plaça o qualsevol altre emplaçament urbà, després fer una fotografia del mateix lloc intentant que l’enquadrament i el punt de vista siga el mateix o el més semblant possible i per últim fer un dibuix imaginant eixe mateix lloc en un futur llunyà (no oblideu mantindre el mateix punt de vista i enquadrament).

2. Fer un collage utilitzant retalls de fotografies de ciutats i edificis sobre un esquema compositiu senzill (triangle, quadrat, rectangle,...)
 

3. Fotomuntatge cubista: fer fotos a un edifici o monument que t’agrade, des de diferents punts de vista i des de diferents enquadraments. Després fer un collage amb totes les fotografies de manera que resulte una perspectiva totalment diferent.

3 ESO. TREBALLS

De moment aquests són els treballs que farem. Els explicarem amb més detall a classe.

1. Recordeu les figures impossibles? Les imatges cinètiques? Els dibuixos bivalents? Bé, ara tindreu que fer-ne un vosaltres, el que vullgau...

2. Mireu aquestes imatges... Podreu fer-ne una vosaltres? Imaginació!! Ganes!! A casa!! Per parelles!!

3. A la manera d'Arcimboldo!!! Sí, el que farem serà un collage amb fruites, verdures i altres aliments a la manera d'Arcimboldo. Ací teniu uns exemples (són un poc fluixos però vos serveixen per a saber que teniu que fer)... Ja podeu buscar imatges que vos puguen servir, les dels supermercats van molt bé per aquest exercici...

1r ESO. TEMA 9

Ací teniu les activitats del tema 9. si podem també farem alguna activitat sobre el còmic però això ja vindrà, de moment les fitxes. Recordeu que necessiteu imatges del cos humà...

3r ESO. MÉS IL.LUSIONS ÒPTIQUES

Algunes coses més que ens poden interessar sobre il.lusions òptiques...

ANAMORFOSI:

Una anamorfosi o anamorfisme és una deformació reversible d'una imatge produïda mitjançant un procediment òptic (com per exemple utilitzant un mirall corb), oa través d'un procediment matemàtic. És un efecte perspectiu utilitzat en art per forçar l'observador a un determinat punt de vista preestablert o privilegiat, des del qual l'element adquireix una forma proporcionada i clara.

Veiem alguns exemples:

El quadre de Els Ambaixadors de Hans Holbein el Jove conté als peus de la taula l'anamorfosi d'una calavera, com a exemple de vanitat. Està pintada de manera que només podem reconèixer amb una vista rasant.

Un exemple més actual és l'obra de l'artista Julian Beever, conegut mundialment per les seves pintures 3D, veieu uns exemples i un video:

IL·LUSIONS ÒPTIQUES PLEGABLES.

He vist en un blog aquestes " il.lusions" diferents i em semblen molt originals, a vore a vosatros que vos pareixen... Teniu que imprimir el full i fer plecs per les senyals que vos marquen i ....

                                             Aquesta colla de "marcianitos" en que es convertirà?

en aquest gos?

I aquesta colla del circ?

en aquest careto?

I aquests ?

tampoc està mal la careta, no?

I ara un últim video xulissim...

3r ESO. IL.LUSIÓ ÒPTICA

IL.LUSIÓ ÒPTICA

Una il·lusió òptica és qualsevol il·lusió del sentit de la vista, que ens porta a percebre la realitat erròniament. Estes poden ser de caràcter fisiològic o cognitiu (com la variació en la grandària aparent de la lluna, que pareix més xica quan està sobre nosaltres i més gran quan la veiem prop de l'horitzó).

No estan sotmesos a la voluntat i poden variar entre una persona i una altra, depenent de factors com: agudesa visual, campimetria, daltonisme, astigmatisme i altres.

Entendre aquests fenòmens és útil per a comprendre les limitacions del sentit visual de l'èsser humà i la possibilitat de distorsió, ja sigui quant a la forma, el color, la dimensió i la perspectiva del que observa.

Molts artistes han aprofitat les il·lusions òptiques per a donar a les seues obres un aspecte màgic, de profunditat, d'ambigüitat i contrastos.

Anem a vore ara, diferents exemples de diferents il.lusions òptiques:

FIGURES IMPOSSIBLES:

Les figures impossibles són figures que només és poden recrear en un món en dues dimensions. Això vol dir que quan les intemtem recrear (o transportar) en el 3 dimensions ens resulta impossible fabricar-les. Estan relacionades amb el mòn del dibuix tècnic i normalment manipulen les perspectives reals per forçar imatges impossibles.

Veiem alguns exemples:

                                                          Un triangle en els angles rectes?

Juguem?

Un cub possible?

Com pot aquest home vore l'altra finestra?

2 o 3?

Construcció possible o impossible?

Per quin arc passaré?

Sols una cosa impossible?

Un bany a la piscina?

A la xarxa hi ha moltissims exemples. Podeu buscar-ne més, farem un exercici a classe sobre aquest tipus de figures. Ara mireu aquests videos on voreu més exemples:

FIGURES CINÈTIQUES:

Les figures cinètiques són les que al mirar-les, produeixen sensació de moviment encara que són estàtiques. 

Veiem alguns exemples:

                                                  Són imatges en moviment o estàtiques?

Aquest tipus d'imatges donen pas a l'Art òptic què és un moviment pictòric que va néixer als Estats Units el 1958, es conegut majoritàriament com a Op Art; abreviació de Optical Art en anglès. Un dels artistes més destacats va ser  Victor Vasarely.

VASARELY

          

Ací també vos deixe un video d'ESCHER

IMATGES BIVALENTS:

Són imatges que tenen dues possibles lectures. 

Veiem alguns exemples:

En aquestes imatges no cal donar pistes, a vore que veu cadascú... 

Un artista que utilitzava aquesta bivalència era Giuseppe Arcimboldo, (Milà 1527 - 1593), pintor italià, conegut sobretot per les seves representacions manieristes del rostre humà a partir de flors, fruites, plantes, animals o objectes. Veieu uns exemples:

i un video:

IL·LUSIONS GEOMÈTRIQUES
En aquest cas, elemnts geomètrics enganyen la nostra vista...
Veiem uns exemples:


                                                    Dels dos cercles de color roig, quin és més gran?

Quin dels dos segments és més gran?

Són les dos rectes verticals paral·leles?

I les horitzontals d'aquesta imatge, són paral.leles?

Quin segment és més llarg, el a, b,c o d?

Són les rectes horitzontals paral.leles?

Quin segment és més llarg el AB o el BC?

La recta obliqua es trenca?

Quina recta horitzontal és més llarga?

Retrats

Ací teniu alguns dels vostres retrats.

1 ESO TEMA 8

Tot seguit vos deixe la descarrega del TEMA 8, però primer mireu i decidiu unes quantes cosetes:

- Per a la primera fitxa del tema necessiteu imatges en perspectiva cònica, poden ser baixades de internet o de qualsevol revista o fetes per vosaltres. Preferiria que foreu voslatres qui buscareu les imatges però com que sempre hi ha algú que té problemes, ací vos deixe tres imatges que poden servir per a fer l'exercici. Espere vore imatges diferents...

- La segona fitxa consisteix en passar del pla al volum amb una figura per a retallar i montar, en la fitxa vos he posat un poliedre que podreu pintar i decorar com més vos agrade però tot seguit vos deixe altres figures per a retallar i montar per si voleu fer un canvi en la figura de la fitxa, per si voleu fer feina extra o simplement per si vos agrada i ho voleu fer ( ara o en un altre moment). Vos deixe uns exemples i uns enllaços on hi ha moltissimes...

En la red hi ha moltes més...

ARA SI, TEMA 8:

3 ESO. XARXES MODULARS

El concepte de mòdul

Un mòdul és una forma, tridimensional o plana, que ha estat creada per a ser repetida i combinada amb ella mateixa, per a construir un forma composta més gran. L'ús de formes modulars és molt utilitzat, sobretot per la indústria actual, ja que les formes es poden fabricar de manera seriada i a l'hora de la construcció de formes modulars el mòdul afavoreix l'organització compositiva i permet establir clarament els paràmetres constructius. Disseny de mobles, joguines, paviments, estampats per a papers, teixits, estan dissenyats a partir de formes modulars ja siguin tridimensionals o bidimensionals.

Les xarxes modulars

Les xarxes modulars es construeixen a partir d'un mòdul que es combinarà amb molts d'altres iguals per a cobrir completament una superfície. Les xarxes modulars bàsiques es construeixen normalment a partir de figures geomètriques que permeten l'encaix entre elles. Es poden combinar entre si o amb altres. Normalment s'utilitzen els triangles, els quadrats i els hexàgons normalment regulars i també els rectangles i els rombes. A l'interior d'aquestes formes geomètriques s'hi poden realitzar grafismes que generin, un cop els mòduls combinats, una nova imatge de conjunt, a partir dels elements repetits. Moltes vegades el disseny de mòduls tridimensionals es fa a partir de la modificació de les formes geomètriques simples, tot tallant i afegint parts d'aquestes.

I ARA ELS VOSTRES TREBALLS!!!! ESTAN MOLT BÉ!!!!! De moment sols hi ha un grup, la propera setmana posaré altres grups...

                           

                             

3 ESO. PERSPECTIVA CÒNICA

La propera setmana continuarem amb la perspectiva cònica. Vos deixe ací unes cosetes que vos ajudaran a entrendre-ho millor i a fer els exercicis.

CÒNICA

S'entén per perspectiva cònica la ciència que el dibuixant fa servir per a representar la realitat dels objectes tridimensionals que ens envolten en un pla de dues dimensions, tal i com es veuen des d'un punt fix.

La perspectiva cònica es divideix en Frontal i Obliqua.

Suposem que tots els objectes que es representen en perspectiva poden ser encaixats en cubs o hexaedres, aquests tenen les arestes de les seves cares formant angles de 90º, degut a la seva forma els vèrtex seran triedres trirectangles, és a dir que tot hexaedre tindrà tres direccions en les seves línies i aquestes seran perpendiculars les unes a les altres.

Quan en la representació del cub, dues d'aquestes rectes siguin paral•leles al quadre, la tercera serà perpendicular a aquest. Llavors es planteja una Perspectiva Frontal, que és aquella en la que solament hi haurà un Punt de Fuga o conjunció de totes les línies perpendiculars al quadre.

Quan només una d'aquestes rectes és paral•lela al quadre i les altres dues obliqües, o quan ho siguin les tres, llavors es planteja una Perspectiva Obliqua.

 Entreu en aquest enllaç i podreu practicar un desl exercicis que farem a classe;


 
Aquesta imatge és un exemple d'un dels exercicis que farem.
 

I aquesta altra també però nosaltres ho farem amb una fotografia.
 

 
 
I aquest és un altre exemple d'un altre exercici, no és masssa bo però vos servirà per a tindre una idea.

I ja un últim exemple d'un altre exercici

HOLA!!

Hola a tots! Com ja sabreu, no he anat a classe aquesta setmana pq estic malalta. Però avui després de dinar, com que no tenia febra he decididt treballar un poquet i buscar-vos coses que espere vos resulten interessants. Ens veiem pronte i reprenem les activitats a classe!!!!!

DIBUIXAR CARES

Un altre enllaç per a dibuixar cares!!

RETRATS. 1 ESO

A classe heu fet els vostres autorretrats a partir d'una fotografia, ací vos deixe una pàgina que vos permetrà fer un altre tipus d'aurtorretrats. Molt xulo!!!! Espere que vos agrade!! Els que no sou de 1r ESO també podeu fer-ho!!!!  Està tot en anglès però molt facilet, cap problema...

/